Precediment Socials 4t ESO. Industrialització a Catalunya.
Les condicions de vida i de treball dels obrers al segle XIX.
La revolució industrial va provocar, en molts casos, un empitjorament de les condicions de vida dels treballadors. Les masses d’homes, de dones i de nens que van abandonar el camp per anar cap a les grans ciutats industrials van haver de deixar els seus vells hàbits de vida i es van veure obligats a assumir-ne uns altres, que als primers temps eren per a ells més durs i, sobretot, diferents i desconeguts. D’aquestes masses pageses desplaçades cap a les fàbriques en va néixer l’obrer assalariat, aquell que els primers estudiosos de les noves condicions socials van anomenar el proletari, que només posseïa la seva prole, la seva descendència. El maquinisme va fer desaparèixer, a poc a poc, l’artesà que dominava tot el procés de fabricació d’un producte. La divisió del treball imposada arran de la Revolució Industrial va fer que cada obrer només participés d’una petita part del procés productiu: ja no es necessitava ni una gran especialització, ni una habilitat o força singulars. Els assalariats van esdevenir la força necessària per moure màquines o manipular objectes que es comprava, per la seva abundància, a baix preu. Segons els defensors del liberalisme econòmic, el creixement de la producció havia de portar riquesa i benestar a tothom. En realitat, però, mentre que alguns es van enriquir i van millorar molt el nivell de vida material i cultural, masses immenses, els proletaris, van ser obligats a viure en condicions inhumanes. A les fàbriques es treballava fins al límit de l’esgotament físic, durant hores i hores (14-16 hores diàries), en condicions ambientals terribles, amb sorolls i fums asfixiants. La vida era un seguit de feina i uns salaris que només permetien l’estricta subsistència. A més, es cobrava per jornada treballada o per feina a preu fet: si no hi havia feina, es feia festa o s’estava malalts, no hi havia salari. L’any 1825 un metge francès va descriure aquesta situació dient: “Per als obrers viure és no morir”. Era un fet corrent que nens i dones treballessin, tant a les fàbriques com a les mines. Els seus sous eren inferiors als dels homes. A Anglaterra, el sou dels nens equivalien a un 10 % del dels homes, i el de les dones, al voltant d’un 40 %. La disciplina laboral era molt dura dins la fàbrica: els obrers podien ser acomiadats en el moment en què l’amo ho desitgés i els càstigs i les penalitzacions eren també freqüents. La moral burgesa imperant al segle XIX veia els treballadors com uns mandrosos, considerava l’oci un vici i va elevar a virtuts gairebé religioses la disciplina, la puntualitat i treballar fins a l’extenuació. Al començament no hi havia cap mena de legislació laboral que regulés les mínimes condicions de treball o que garantís alguna protecció en el cas de malaltia o accident. L’Estat no donava cap protecció als obrers i tan sols hi intervenia quan l’ordre estava amenaçat, és a dir, en cas de vagues o conflictes. Quan plegaven de la feina, la vida no millorava. Els habitatges eren molt petits i 10 o 12 persones es podien amuntegar en habitacions insalubres, els carrers eren plens de fang, sense serveis higiènics ni aigua potable. Les pèssimes condicions higièniques, la fatiga, les malalties professionals, la desnutrició, les epidèmies de còlera, posaven fi aviat a la vida de les famílies obreres. A 40 o 50 ja eren vells, i arribar a aquesta edat era tenir sort. Enmig d’aquest infern, l’alcohol era l’únic “paradís” permès, l’única manera de fugir de la realitat: L’alcoholisme es va estendre ràpidament i, amb ells, noves misèries, drames familiars, pèrdua del treball i famílies desfetes.
LES COLÒNIES INDUSTRIALS A CATALUNYA
http://www.santacolomadecervello.cat/municipi/colonia_guell/historia_estructurasocial.htm
Les colònies industrials eren un conjunt format per un recinte fabril, els habitatges per als obrers i els diferents serveis socials d'una comunitat, com l'escola, l'església, l'ateneu social o la cooperativa. Van aparèixer a l'Anglaterra rural del s. XVIII, abans que es produís la revolució industrial.
Catalunya adoptà aquest sistema a la segona meitat del s. XIX, totalment immersos en el procés de revolució industrial. Davant dels conflictes socials a les ciutats, els industrials catalans optaren per traslladar les seves fàbriques al món rural, més tranquil i on trobaren mà d'obra més estable i menys problemàtica. A més els nuclis rurals proporcionaven terrenys més econòmics, fonts d'energia més properes, sous més baixos i beneficis fiscals.
Les colònies industrials dedicades a la producció tèxtil s'instal·laven a prop de rius per poder aprofitar l'energia hidràulica. A Catalunya es van fundar unes setanta colònies, que s'anaren situant principalment al llarg dels rius Llobregat, Ter i Cardener. Aquestes van ser fruit de la iniciativa privada de la burgesia catalana, davant d'una política estatal que no mostrava el mínim interès per afavorir el desenvolupament industrial. Molts d'aquests industrials van ser indians que en tornar d'Amèrica invertiren la seva fortuna a Catalunya.
L'ESTRUCTURA SOCIAL DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS
http://www.santacolomadecervello.cat/municipi/colonia_guell/historia_estructurasocial.htm
Les colònies industrials eren un conjunt format per un recinte fabril, els habitatges per als obrers i els diferents serveis socials d'una comunitat, com l'escola, l'església, l'ateneu social o la cooperativa. Van aparèixer a l'Anglaterra rural del s. XVIII, abans que es produís la revolució industrial.
Catalunya adoptà aquest sistema a la segona meitat del s. XIX, totalment immersos en el procés de revolució industrial. Davant dels conflictes socials a les ciutats, els industrials catalans optaren per traslladar les seves fàbriques al món rural, més tranquil i on trobaren mà d'obra més estable i menys problemàtica. A més els nuclis rurals proporcionaven terrenys més econòmics, fonts d'energia més properes, sous més baixos i beneficis fiscals.
Les colònies industrials dedicades a la producció tèxtil s'instal·laven a prop de rius per poder aprofitar l'energia hidràulica. A Catalunya es van fundar unes setanta colònies, que s'anaren situant principalment al llarg dels rius Llobregat, Ter i Cardener. Aquestes van ser fruit de la iniciativa privada de la burgesia catalana, davant d'una política estatal que no mostrava el mínim interès per afavorir el desenvolupament industrial. Molts d'aquests industrials van ser indians que en tornar d'Amèrica invertiren la seva fortuna a Catalunya.
Per saber-ne més..
http://www.santacolomadecervello.cat/municipi/colonia_guell/historia_estructurasocial.htm
